Una Investigació Paleoambiental de la Sensibilitat de les Llanures Amazòniques als Impulsors Climàtics Usant Enfocs de Modelatge Basats en Polen

Aquest projecte va més enllà de l’estat actual de l’art en el camp de la paleoecologia tropical. Fins ara, la presa de mostres de polen modern a l’Amazonia ha estat realitzada per diversos autors, revelant informació important sobre el transport i la representació del polen en ambients tropicals. Ja s’han recollit 2,354 mostres modernes a Amèrica Llatina (vegeu Figura 1). No obstant això, només una fracció (548) de les mostres disponibles cobreix l’Amazonia. A la Base de Dades de Polen Europea s’inclouen gairebé 3,500 mostres, amb unes 1,400 per a la regió mediterrània. L’abundància de mostres modernes a Europa ha permès tant una comprensió profunda de les relacions entre la composició del polen i la vegetació local/regional, com una reconstrucció climàtica precisa. Considerant que Europa (10 milions de km²) cobreix una mica més que l’àrea de drenatge principal del riu Amazonas (7 milions de km²), i que el Noroest de l’Amazonia té la mateixa mida que el Mediterrani (2.5-2.7 milions de km²), sembla clar que es necessiten més mostres per aconseguir el mateix nivell de cobertura a l’Amazonia que el que tenim a Europa (objectiu de 200-400 noves mostres, incloent conjunts de dades no publicats/no carregats de col·laboradors). El nostre estudi de cas es centrarà en les planes d’Ecuador i Perú perquè ambdós països comparteixen biomes similars (pantans de palmes) i les mostres ja estan disponibles però la seva cobertura necessita millorar, especialment a Perú, que està menys representat en comparació amb l’Ecuador. Aquesta serà també la primera vegada que s’intenti implementar l’ús de trampes de polen aquàtiques, així com trampes aèries i terrestres, crucials per entendre el possible paper clau de la senyal de polen transportat per aigua i així aconseguir una calibració robusta dels registres fòssils.

A més, els nostres objectius d’implementar reconstruccions climàtiques quantitatives basades en polen a les planes amazòniques també representen un pas innovador. Les tècniques quantitatives, com les funcions de transferència, s’han aplicat amb èxit a regions temperades a Europa i algunes parts d’Àsia, permetent als paleoecòlegs reconstruir climes passats utilitzant dades de polen fòssil, produint així models directament aplicables al seu estudi sense dependre de comparacions generals amb registres climàtics regionals. No obstant això, aquests mètodes mai s’han intentat per a la reconstrucció de paràmetres climàtics a l’Amazonia. La principal raó ha estat l’enfocament majoritari de la palinologia a Europa fins a les darreres dècades i la manca de disponibilitat de conjunts de dades de polen modern per a Amèrica Llatina. A més, hi ha dificultats inherents al treballar als tròpics, com la gran heterogeneïtat del paisatge en resposta al clima, la manca d’anàlegs, la incertesa taxonòmica i les discrepàncies en la representació de certs tàxons. No obstant això, a mesura que creix el nombre de registres paleoecològics de llacs i turberes en aquesta regió, es necessita una manera més clara de discernir els impulsors externs del canvi en la vegetació. Recentment, s’ha portat a terme amb èxit el modelatge de la composició de trets de plantes a Perú utilitzant polen modern, demostrant que els desafiaments que enfronten els paleoecòlegs als tròpics es poden superar amb suficients dades i la xarxa correcta d’experts.