Des de les majestuoses serralades fins a les antigues estàtues egípcies i les ciutats inques, el granit ha estat un protagonista silenciós de la història natural i cultural del nostre món. Però més enllà de la seva bellesa, aquesta roca ígnia ha ajudat durant més de dos segles la ciència a desxifrar els secrets de la dinàmica interna de la Terra.
Ara, un article internacional publicat a Earth-Science Reviews analitza com ha evolucionat la nostra comprensió del granit en els darrers 200 anys. La investigació, liderada per Eloi González-Esvertit de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC), compta amb la participació de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Tübingen (Alemanya), la Universitat de Geociències de la Xina i la Universitat de Johannesburg (Sud-àfrica).
L’estudi traça un recorregut que va des de les primeres hipòtesis del segle XVIII fins a les tècniques més avançades d’anàlisi química i simulació digital, dibuixant el mapa de la història de la geologia del granit. “Aquestes roques han estat fonamentals per comprendre els processos dinàmics de la Terra i continuen sent un focus clau de la recerca científica”, assenyala González-Esvertit.
Les roques com a testimonis de la Terra
El granit es forma a l’escorça terrestre pel refredament lent del magma i és present en paisatges arreu del planeta. A més de donar forma a paisatges icònics, la seva composició revela informació clau sobre fenòmens com el moviment de les plaques tectòniques o la formació dels continents.
El seu impacte cultural també és innegable. Des del Mont Rushmore fins a Machu Picchu, el granit ha estat utilitzat en monuments històrics i grans obres arquitectòniques. Fins i tot figures clau com Charles Darwin, Leonardo da Vinci o Goethe es van qüestionar el seu origen i formació.
Avui dia, el granit també té un paper rellevant com a font important d’elements crítics necessaris per a la transició energètica. Segons destaca l’article, algunes varietats, com les pegmatites, contenen elements essencials com el liti, indispensable per a les bateries recarregables, o el cesi i el tàntal, utilitzats en tecnologies punteres com cel·les fotoelèctriques i electrònica avançada.
Ciència en evolució
La publicació també aborda alguns dels grans reptes científics que encara envolten el granit, com les incògnites sobre els mecanismes d’ascens del magma granític i les condicions que en determinen la formació. Aquesta qüestió ha estat un dels debats més antics, polaritzats i globals de la història de les ciències de la Terra.
“Tot i que es comprenen els principis generals de la gènesi del granit, encara hi ha incerteses sobre els paràmetres precisos —com la pressió, la temperatura o el contingut d’aigua— que en controlen la formació en diferents contextos tectònics”, detalla González-Esvertit. Més enllà dels reptes tècnics, l’article subratlla la necessitat d’una ciència més inclusiva. Claudia Prieto-Torrell, coautora de l’estudi i investigadora de la UB i el GEO3BCN-CSIC, destaca que gran part de la recerca sobre granits ha estat dominada per científics de regions amb alts ingressos i estabilitat política.
“Tot i que amb el temps la diversificació ha augmentat, com en altres camps científics, els desequilibris econòmics i de gènere, així com les pràctiques que exclouen les comunitats locals, continuen sent preocupantment freqüents. Cal erradicar la ciència paracaigudista”, defensa Prieto-Torrell. Per a aquest treball, ha estat fonamental la informació recopilada en diverses col·leccions bibliogràfiques internacionals.
Una ciència que creix amb noves veus
En aquest aspecte, també hi coincideix la investigadora Marlina Elburg, de la Universitat de Johannesburg, que destaca la importància de comptar amb personal científic de diferents orígens per aportar noves perspectives. “He investigat molt sobre roques granítiques, però la col·laboració va ser realment beneficiosa per presentar una visió integrada. Vam tenir debats intensos sobre aspectes que cadascun de nosaltres considerava importants, des de la composició química fins al comportament físic dels magmes granítics”.
Així, l’estudi no només repassa els descobriments del passat, sinó que també planteja els reptes actuals i futurs. La investigació i l’anàlisi en geociències continuen sent un repte per a la ciència. Tanmateix, com el granit, el coneixement científic es construeix de manera gradual, capa a capa, amb una solidesa que transcendeix el temps.
Referència
González-Esvertit, E., Prieto-Torrell, C., Bons, P. D., Canals, A., Casas, J. M., Elburg, M. A., Gomez-Rivas, E. (2024). A review of the granite concept through time. Earth-Science Reviews, 105008, ISSN 0012-8252, doi:10.1016/j.earscirev.2024.105008