3 de febrer de 2025
Barcelona, 3/02/2025. El canvi climàtic no és només una crisi ambiental, sinó també un motor de profundes desigualtats socials i econòmiques. Això es fa evident en els impactes desproporcionats que genera, ja que molts dels països que menys han contribuït al problema són els que pateixen més els danys relacionats amb el clima. Però aquestes desigualtats no es deuen exclusivament als efectes directes del canvi climàtic; un nou estudi amb participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), publicat a la revista Communications Earth and Environment, editada per Nature, exposa com les diferències en els objectius a llarg termini per al desenvolupament de tecnologies climàtiques podrien agreujar aquestes injustícies.
“El nostre estudi revela que, a escala global, els països parteixen d’una base desigual per al desenvolupament de les tecnologies d’emmagatzematge geològic de CO₂: els més rics, que històricament també han contribuït més a la crisi climàtica, estan destinats a liderar el negoci de la gestió del carboni. Això, evidentment, planteja importants qüestions de justícia i igualtat entorn de qui paga i qui es beneficia de les tecnologies climàtiques, així com de les polítiques i mecanismes que les impulsen”, detalla Juan Alcalde, investigador de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) i primer autor del treball.
Al 2015, els països d’arreu del món es van comprometre a frenar el canvi climàtic i limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C mitjançant l’Acord de París, que va establir objectius de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per complir aquest acord, cal traçar estratègies a curt i llarg termini per assolir emissions netes zero de carboni per al 2050. L’Acord de París també es compromet amb una “transició justa” per assolir els objectius climàtics, de manera que les vies cap a la neutralitat de carboni siguin equitatives i inclusives i no deixin ningú enrere.
Els escenaris establerts pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides depenen de la implementació a gran escala de tecnologies de Captura i Emmagatzematge de Carboni (CEC) per complir els objectius climàtics. Algunes d’aquestes tecnologies descarbonitzen la indústria evitant que el diòxid de carboni entri a l’atmosfera, mentre que d’altres eliminen CO₂ dels cicles atmosfèrics, generant emissions netes negatives. Tot i que la font de CO₂ per a la CEC pot variar, el fonament d’aquestes tecnologies radica en l’emmagatzematge permanent del CO₂ capturat en formacions geològiques situades a gran profunditat sota terra.
Tanmateix, encara que la CEC promet beneficis climàtics significatius, aquest recent treball revela que la seva implementació també podria augmentar les desigualtats si no es planifica curosament. L’estudi ha analitzat les estratègies climàtiques a llarg termini presentades per diferents països com a part de l’Acord de París i ha avaluat el paper de l’emmagatzematge geològic de CO₂ en el compliment dels objectius climàtics. Les conclusions ofereixen una imatge complexa sobre el desplegament d’aquestes eines.
“Volíem examinar de quina manera els països planegen fomentar l’emmagatzematge geològic de CO₂ per complir els objectius de l’Acord de París. La clau és analitzar l’impacte a llarg termini en les estratègies climàtiques dels diferents països per assolir emissions netes zero més enllà del 2050, ja que la tecnologia d’emmagatzematge requereix molts anys per a la seva implementació”, explica Jen Roberts, autora de l’estudi i investigadora a la Universitat de Strathclyde, a Escòcia.
Els països d’ingressos alts, especialment aquells amb un històric de producció de petroli i gas, estan molt millor posicionats per desenvolupar i beneficiar-se de les tecnologies de Captura i Emmagatzematge de Carboni: ja compten amb la infraestructura, l’experiència tècnica i els recursos financers necessaris per liderar aquesta nova economia verda.
Nota de premsa El desenvolupament asimètric de l’emmagatzematge geològic de CO2 podria agreujar les desigualtats globals Un estudi amb participació de GEO3BCN-CSIC alerta que els països rics lideraran la gestió del carboni mentre els menys desenvolupats queden enrere Barcelona, 3/02/2025. El canvi climàtic no és només una crisi ambiental, sinó també un motor de profundes desigualtats socials i econòmiques. Això es fa evident en els impactes desproporcionats que genera, ja que molts dels països que menys han contribuït al problema són els que pateixen més els danys relacionats amb el clima. Però aquestes desigualtats no es deuen exclusivament als efectes directes del canvi climàtic; un nou estudi amb participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), publicat a la revista Communications Earth and Environment, editada per Nature, exposa com les diferències en els objectius a llarg termini per al desenvolupament de tecnologies climàtiques podrien agreujar aquestes injustícies. “El nostre estudi revela que, a escala global, els països parteixen d’una base desigual per al desenvolupament de les tecnologies d’emmagatzematge geològic de CO₂: els més rics, que històricament també han contribuït més a la crisi climàtica, estan destinats a liderar el negoci de la gestió del carboni. Això, evidentment, planteja importants qüestions de justícia i igualtat entorn de qui paga i qui es beneficia de les tecnologies climàtiques, així com de les polítiques i mecanismes que les impulsen”, detalla Juan Alcalde, investigador de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) i primer autor del treball. El 2015, els països d’arreu del món es van comprometre a frenar el canvi climàtic i limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C mitjançant l’Acord de París, que va establir objectius de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per complir aquest acord, cal traçar estratègies a curt i llarg termini per assolir emissions netes zero de carboni per al 2050. L’Acord de París també es compromet amb una “transició justa” per assolir els objectius climàtics, de manera que les vies cap a la neutralitat de carboni siguin equitatives i inclusives i no deixin ningú enrere. Els escenaris establerts pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides depenen de la implementació a gran escala de tecnologies de Captura i Emmagatzematge de Carboni (CEC) per complir els objectius climàtics. Algunes d’aquestes tecnologies descarbonitzen la indústria evitant que el diòxid de carboni entri a l’atmosfera, mentre que d’altres eliminen CO₂ dels cicles atmosfèrics, generant emissions netes negatives. Tot i que la font de CO₂ per a la CEC pot variar, el fonament d’aquestes tecnologies radica en l’emmagatzematge permanent del CO₂ capturat en formacions geològiques situades a gran profunditat sota terra. Tanmateix, encara que la CEC promet beneficis climàtics significatius, aquest recent treball revela que la seva implementació també podria augmentar les desigualtats si no es planifica curosament. L’estudi ha analitzat les estratègies climàtiques a llarg termini presentades per diferents països com a part de l’Acord de París i ha avaluat el paper de l’emmagatzematge geològic de CO₂ en el compliment dels objectius climàtics. Les conclusions ofereixen una imatge complexa sobre el desplegament d’aquestes eines. “Volíem examinar de quina manera els països planegen fomentar l’emmagatzematge geològic de CO₂ per complir els objectius de l’Acord de París. La clau és analitzar l’impacte a llarg termini en les estratègies climàtiques dels diferents països per assolir emissions netes zero més enllà del 2050, ja que la tecnologia d’emmagatzematge requereix molts anys per a la seva implementació”, explica Jen Roberts, autora de l’estudi i investigadora a la Universitat de Strathclyde, a Escòcia. Els països d’ingressos alts, especialment aquells amb un històric de producció de petroli i gas, estan molt millor posicionats per desenvolupar i beneficiar-se de les tecnologies de Captura i Emmagatzematge de Carboni: ja compten amb la infraestructura, l’experiència tècnica i els recursos financers necessaris per liderar aquesta nova economia verda. No obstant això, aquests mateixos països són els majors responsables històrics del canvi climàtic i han obtingut importants beneficis econòmics de l’extracció de combustibles fòssils. Aquest avantatge doble crea un desplegament de tecnologies de Captura i Emmagatzematge de Carboni a “dues velocitats”, ja que els estats més rics avançen més ràpidament i deixen potencialment enrere els de baixos ingressos, a més d’obtenir beneficis econòmics pel camí. A més, l’estudi ha identificat que alguns països que encara no disposen de cap avaluació tècnica sobre l’emmagatzematge geològic planegen utilitzar tecnologies de CAC per assolir els seus objectius climàtics, cosa que subratlla la necessitat de dur a terme aquestes avaluacions com una prioritat. “Les tecnologies climàtiques que impliquen l’emmagatzematge geològic de CO₂ són fonamentals per a la reducció o l’eliminació d’emissions de carboni. Els països que desenvolupin aquestes tecnologies no només compliran amb els objectius climàtics de manera més ràpida i rendible, sinó que també podran beneficiar-se econòmicament com a pioners en el negoci de la gestió del carboni”, subratlla Alcalde.
L’estudi destaca la necessitat de comptar amb finançament i polítiques climàtiques equitatives per garantir que els beneficis de la CAC es reparteixin globalment, en lloc d’aprofundir en les desigualtats existents. Això és especialment important perquè el desplegament de les tecnologies de CAC sigui d’acord amb el compromís de l’Acord de París de garantir una transició justa cap a un planeta sostenible.
Referència
Alcalde, J., Johnson, G. & Roberts, J.J. National climate strategies show inequalities in global development of carbon dioxide geological storage. Commun Earth Environ 6, 61 (2025). https://doi.org/10.1038/s43247-025-02043-4